Aturem el genocidi, Sàhara lliure!

Castanyada Antipatriarcal

Dissabte passat va tenir lloc a l'Ateneu una xerrada sobre l'Alliberament Sexual a càrrec de dos membres del Brot Bord, en el marc de la Castanyada Antipatriarcal muntada per l'Arboç en protesta per la proppassada visita del Papa a Barcelona i per parlar de l'alliberament sexual i debatre unes dinàmiques que ens afecten a totes.

La xerrada va començar amb la definició i el debat sobre els termes sexe, gènere i opció sexual, per lligar-ho, tot seguit, amb com el patriarcat estructura les identitats sexuals i les relacions per fer-ne un dels pilars fonamentals per mantenir el sistema, tot convertint la sexualitat en una pràctica discursiva, un mecanisme de control.
Es va explicar, també, el sorgiment dels moviments d'alliberament gai-lèsbics als anys seixanta (Stonewall i les successives creacions dels Gay Liberation Fronts) i la història del moviment a nivell català (creació del FAGC, etc.). Es va descriure l'origen dels símbols (triangle rosa i negre i bandera de l'arc de Sant Martí) i les dues maneres d'entendre la lluita que representen. Es va criticar la visió essencialista dels moviments més reformistes (que només busquen integració sense qüestionar res més) i es va defensar la visió estructuralista, revolucionària, dels que utilitzen les etiquetes (sempre polítiques) de manera provisional com a estratègia de lluita mentre critiquen un model d'acceptació, assimilació, d'euro rosa, d'esteriotips, de neutralització de la càrrega performativa per advocar per una revolució sexual.
Es va tenir temps, a més a més, de parlar de la transsexualitat, de la lluita contra la patologització trans (STP2012), d'introduir la teoria queer i debatre-ho i de reflexionar sobre la intersexualitat.

Ja al final de la xerrada, es va obrir un debat en què es va qüestionar una sèrie de dinàmiques que reproduïm (en les relacions interpersonals, les pràtiques sexuals, les actituds socials...) dins dels moviments socials i de l'esquerra independentista, intentant, així, no només clarificar el discurs més teòric i donar arguments sinó també intentar repensar i viure de forma més lliure les nostres quotidianitats.

En acabat, hi va haver sopar, castanyes i festa antipatriarcal.

Lluita, treball, dignitat (5è aniversari)

Amb aquest lema, l’Ateneu Popular l’Arboç va celebrar el seu cinquè aniversari el dissabte 2 d’octubre amb una jornada d’actes culturals i sopar popular inclòs. I és que, malgrat els daltabaixos, aquests cinc anys d’acció i esforços no es mereixien menys.

A partir de les 3 de la tarda ja començaven a passejar per la Plaça de la Vil·la les primeres samarretes vermelles commemoratives d’aquests cinc anys. Calia organitzar-ho tot: preparar la barra, muntar l’equip de so, penjar les pancartes, rebre els participants... A mesura que avançaven els minuts, les ganes de començar la festa es barrejaven amb els nervis de l’espera.

A poc a poc, la plaça es va anar omplint i l’ambient es va animar al ritme dels cops de bastons de la Colla Bastonera Quico Sabaté de Sant Celoni, que va marcar l’inici de la celebració. Després de tres actuacions, va ser el torn dels Nyerros de la Plana, que venien des de Manlleu disposats a no deixar-nos seure en cap moment. A més de delectar el públic amb les seves torres, els Nyerros van aprofitar l’ocasió per fer participar tothom dels castells. Un cop apreses les nocions bàsiques, els i les assistents més atrevides, i algunes una mica indecises, van col·laborar en l’aixecament de diversos castells amb un resultat satisfactori que va merèixer els aplaudiments dels espectadors.

Mentre descansàvem de tant exercici, la Colla Bastonera del Quico Sabaté va reaparèixer amb energia per representar quatre balls més. Els ritmes contagiosos atreien la gent, que seguia entusiasmada els salts i moviments dels i les joves bastoneres.

Per mantenir el públic entretingut, l’espectacle va continuar a càrrec del grup Salsa de Pastor de Sant Hilari, que va oferir un repertori de cançons populars. I a part dels actes culturals, la celebració del cinquè aniversari va comptar amb un acte polític per explicar, en primer lloc, que l’Ateneu Popular l’Arboç havia tornat amb nous aires, més força i motivació, després d’uns mesos d’inactivitat en què es van considerar necessaris moments de reflexió. També es va parlar dels problemes que ens afecten i les seves conseqüències (la crisi, la reforma laboral, el Pla Bolonya, la repressió...) i es va voler recordar la necessitat de mantenir la unitat popular en la lluita de l’esquerra independentista. Per acabar, el parlament va retre un petit i sincer homenatge a Ovidi Montllor, exemple del camí a seguir i del qual es va agafar prestada una frase de les seves cançons com a lema de la samarreta: “D’ençà, per aquesta samarreta, no he pogut caminar ja per la dreta”.

Després de la jornada de la tarda, una cercavila formada per nens i nenes d’Arbúcies va conduir la gent des de la Plaça de la Vil·la al local de l’Ateneu, on ens esperava una fideuada per sopar. La celebració arribava al seu final i què millor que fer-ho amb una mica d’humor de la mà de Jordi Turon, Cesc Plà i l'esperit de Sant Pere. Finalment, es va rellegir el discurs per aquells que no havien pogut sentir l’anterior i per recordar que “la lluita és l’únic camí: independència i socialisme!”.

cartell 5 anys

Catifes 2010